dissabte, 13 de febrer del 2016

La imatge del cavaller a l'Edat Mitjana (I)


El sol ben alt. Un extens terreny que arriba fins més enllà de l'horitzó replet, a banda i banda, de guerrers a cavall amb llances, espases i completes armadures resplendents. Estendards acolorits i penons de múltiples formes solquen el vent. Retronen tambors i sonen, estridents, els anafils i les botzines. Una pluja de fletxes travessa les línies. Tot seguit, el so del galop anuncia la càrrega de la cavalleria pesant mentre la infanteria espera, ferma però atemoridament, el fatal desenllaç tot escoltant com tremola el terra al pas furiós dels cavalls. El combat ha començat... 

 


Cartell promocional del Tirant.
Les nostres imatges mentals quan recreem aquesta època ens remeten a castells emmerletats, grans batalles, delicades princeses i, com no, al cavaller com a guerrer amb un codi de conducta propi i uns valors basats en la fidelitat, el coratge, la vàlua personal, la justícia, la fe o la generositat. Estos referents beuen de la imatge que es començà a gestar en aquestos temps, bàsicament, a partir dels relats heroics de les cançons de gesta (Chanson du Roland, Cantar del mio Cid, Beowulf, la Cançó dels Nibelungs etc.), del cicle artúric recollit a Matèria de Bretanya, de la poesia trobadoresca, de les cròniques reials (el Llibre dels Fets de Jaume I, la Crònica de Ramon Muntaner o la Crónica de Alfonso X) i, sobretot, de les novel·les de cavalleries (Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, Amadís de Gaula o el Quixot). També influïx la revalorització que de l'Edat Mitjana van fer els escriptors romàntics del XIX (les novel·les Ivanhoe o Rob Roy de Walter Scott, per exemple) o, més recentment, el paper del cinema a l'hora d'estereotipar ridículament alguns clixés medievals amb pel·lícules de nul valor històric: Braveheart, Destino de caballero o Drangonheart serien alguns dels exemples més flagrants. 
Burg Hohenzollern, castell alemany començat a construir al segle XI.
 Però més enllà d'idees prestades, per entendre correctament l'Edat Mitjana cal emmarcar correctament el context europeu alt medieval derivat de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC i de l'enfonsament de les seues estructures socials, polítiques i econòmiques, situació que ja s'arrossegava des de la crisi del segle III. Aquesta nova situació es caracteritza per la disgregació del poder polític central, l'aparició de múltiples poders regionals semi independents, el fenomen dels incastellamento, l’enfortiment de l’autoritat privada, la ruralització de la societat i l'economia a més d'una inseguretat general causada per les anomenades segones invasions, protagonitzades pels magiars, víkings i musulmans, entre el segle VIII i X.
La Taula Rodona de Camelot, "invenció" del poeta normand Wace al segle XII.
És en aquestes circumstàncies quan sorgix una aristocràcia forta, armada, capaç de defendre el seu territori de manera autònoma, unida pels llaços personals feudo-vassallàtics i de sang i que comença a retallar el poder central d'unes monarquies molt febles, incapaces d’imposar-se davant estos nobles que uniran al poder econòmic (del feu) el del comandament (ban) i, en alguns casos, el jurisdiccional. Amb l’últim intent fallit dels carolingis, amb la figura de Carlemany al segle IX, de restablir un poder central fort s'estendrà un nou sistema que coneguem, a nivell general, com feudalisme.

A l'àmbit militar, la participació en les guerres d'aquesta noblesa a cavall, fortament armada i protegida, va exercir un paper destacat essent un factor fonamental a l'hora d'inclinar la balança cap a la victòria o la derrota. Per exemple, cal esmentar la derrota musulmana a Poitiers (722), on la cavalleria pesant franca de Carles Martell va detindre l'exèrcit islàmic format per una mòbil cavalleria lleugera (el cavall àrab era més menut i ràpid), frenant l'expansió de l'Islam cap a Europa o l'èxit de la conquesta d'Anglaterra a mans dels normands de Guillem el Conqueridor front els saxons, bellament narrada al Tapís de Bayeux que commemora la batalla de Hastings el 1066. Però els cavallers també van patir estrepitoses derrotes, com la de Mazinkert (1071) o Crécy (1346), on les cavalleries pesants, bizantina i francesa, foren massacrades per la cavalleria lleugera turca o per la potència dels arcs anglesos, respectivament, demostrant els seus punts febles al camp de batalla. De fet, Crécy, un dels molts episodis bèl·lics de la Guerra dels Cent Anys, marca per a molts historiadors l'inici del final d'aquesta edat daurada de la cavalleria.
Tapís de Bayeux.



 

divendres, 5 de febrer del 2016

Aprenentatge Basat en Projectes: reptes, oportunitats, amenaces.

Encara que de plena actualitat hui en dia, és ben cert que maneres diferents de treballar i afrontar les tasques educatives hi ha hagut des de sempre (Montessori, Freire, model Sudbury...). I també és veritat que l'ensenyament tradicional sempre ha prevalgut o, almenys, ha tingut una major presència a les nostres aules. Ja sabem: explicació, exercicis, prova escrita.

Però ens centrarem en la proposta de #innovaSJ i parlarem de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL/ABP). Bàsicament, el podem definir com un mètode docent on l'alumnat esdevé el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. Consisteix en la realització d'un projecte de certa envergadura i duració, normalment en grup, al voltant del qual giren una sèrie de tasques educatives que finalitzen amb un producte final. Açò implica una sèrie de canvis, moltes vegades d'arrel, que qüestionen la majoria de procediments, tècniques, sistemes d'avaluació, actituds, organització i gestió d'aula que continuen ben presents hui en dia. 

font: https://pixabay.com/en/
De tots eixos canvis, destacaria el nou rol del docent (d'expert o autoritat formal passa a mediador o guia d'aprenentatge), ja no és ell qui transmet la informació sinó que l'alumnat interacciona amb ell/a, hi ha un disseny molt més obert i participatiu de l'assignatura front la tria exclusiva del professor/a, passem d'un sistema essencialment individualista a una proposta de treball en grup (col·laboratiu, participatiu o de repartició de tasques), oblidem l'aprenentatge de curta duració, memorístic i repetitiu per buscar un de competencial, hi ha una major possibilitat d'aplicació de diversos sistemes d'avaluació, aconseguim una col·laboració entre matèries i sabers front els compartiments estants actuals...

Sona bé, veritat? La música ens agrada. Però, hi ha possibilitats reals d'aplicar-ho? Estem suficientment formats i formades? La transmissió directa de coneixements és tan roïna si fins ara "ha funcionat"? Està l'alumnat preparat per a estos canvis? Preguntes difícils i respostes complicades. 

En la meua opinió, cal donar passos. Cal aprendre, cal formar-se de manera contínua sense deixar-nos emportar per les modes del moment ni per "gurús" educatius sent també crítics amb les noves propostes. Potser no tot ens serveix, o no podem aplicar-ho tot de cop i volta. Però, sobretot, cal ATREVIR-SE, PROVAR, EQUIVOCAR-NOS.

Per últim, dir que sense ser cap expert, ni molt menys, sí que he dut a terme algun tipus de projectes en les meus assignatures. Fique alguns exemples com he treballat jo fins ara, de manera més o menys semblant, la metodologia proposada en l' ABP. En primer lloc, és el projecte de creació d'una empresa que estem fent per al 2n trimestre de l'assignatura "Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial" de 3r d' ESO. El projecte l'hem realitzat conjuntament J.V. Beltrán i jo, ja que tenim un grup cadascun de l'assignatura.

Per no avorrir al personal, adjunte només alguns dels treballs que han fet durant uns quants cursos alumnes de 2n d' ESO per a l'assignatura "Educació per a la Ciutadania" en el bloc de continguts referent als Drets Humans. En aquest apartat, han fet veritables obres d'art i exposicions de projectes increïbles (vídeos de la vida d'un personatge on recreen ells mateixa els moments mes destacats, presentacions en Movie Maker etc) Una passada!




Malcolm X from Vic Mar

 El projecte Cervantes que estem duent a terme enguany en Secundària també és un molt bon exemple de com treballar la metodologia ABP ja que inclou diverses àrees (no només les lingüístiques), tots els cursos i grups d'alumnes realitzen alguna tasca, hi ha una varietat d'activitats que involucren a tot el centre i moltíssims professors i professores col·laborant. La Setmana Cultural o la Fira del Llibre de segona mà són altres exemples. Eixe és el camí! :) 

Font: @asun56304600