Encara que de plena actualitat hui en dia, és ben cert que maneres diferents de treballar i afrontar les tasques educatives hi ha hagut des de sempre (Montessori, Freire, model Sudbury...). I també és veritat que l'ensenyament tradicional sempre ha prevalgut o, almenys, ha tingut una major presència a les nostres aules. Ja sabem: explicació, exercicis, prova escrita.
Però ens centrarem en la proposta de #innovaSJ i parlarem de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL/ABP). Bàsicament, el podem definir com un mètode docent on l'alumnat esdevé el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. Consisteix en la realització d'un projecte de certa envergadura i duració, normalment en grup, al voltant del qual giren una sèrie de tasques educatives que finalitzen amb un producte final. Açò implica una sèrie de canvis, moltes vegades d'arrel, que qüestionen la majoria de procediments, tècniques, sistemes d'avaluació, actituds, organització i gestió d'aula que continuen ben presents hui en dia.
 |
| font: https://pixabay.com/en/ |
De tots eixos canvis, destacaria el nou rol del docent (d'expert o autoritat formal passa a mediador o guia d'aprenentatge), ja no és ell qui transmet la informació sinó que l'alumnat interacciona amb ell/a, hi ha un disseny molt més obert i participatiu de l'assignatura front la tria exclusiva del professor/a, passem d'un sistema essencialment individualista a una proposta de treball en grup (col·laboratiu, participatiu o de repartició de tasques), oblidem l'aprenentatge de curta duració, memorístic i repetitiu per buscar un de competencial, hi ha una major possibilitat d'aplicació de diversos sistemes d'avaluació, aconseguim una col·laboració entre matèries i sabers front els compartiments estants actuals...
Sona bé, veritat? La música ens agrada. Però, hi ha possibilitats reals d'aplicar-ho? Estem suficientment formats i formades? La transmissió directa de coneixements és tan roïna si fins ara "ha funcionat"? Està l'alumnat preparat per a estos canvis? Preguntes difícils i respostes complicades.
En la meua opinió, cal donar passos. Cal aprendre, cal formar-se de manera contínua sense deixar-nos emportar per les modes del moment ni per "gurús" educatius sent també crítics amb les noves propostes. Potser no tot ens serveix, o no podem aplicar-ho tot de cop i volta. Però, sobretot, cal ATREVIR-SE, PROVAR, EQUIVOCAR-NOS.
Per últim, dir que sense ser cap expert, ni molt menys, sí que he dut a terme algun tipus de projectes en les meus assignatures. Fique alguns exemples com he treballat jo fins ara, de manera més o menys semblant, la metodologia proposada en l' ABP. En primer lloc, és el projecte de creació d'una empresa que estem fent per al 2n trimestre de l'assignatura "Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial" de 3r d' ESO. El projecte l'hem realitzat conjuntament J.V. Beltrán i jo, ja que tenim un grup cadascun de l'assignatura.
Per no avorrir al personal, adjunte només alguns dels treballs que han fet durant uns quants cursos alumnes de 2n d' ESO per a l'assignatura "Educació per a la Ciutadania" en el bloc de continguts referent als Drets Humans. En aquest apartat, han fet veritables obres d'art i exposicions de projectes increïbles (vídeos de la vida d'un personatge on recreen ells mateixa els moments mes destacats, presentacions en Movie Maker etc) Una passada!
Malcolm X from Vic Mar
El projecte Cervantes que estem duent a terme enguany en Secundària també és un molt bon exemple de com treballar la metodologia ABP ja que inclou diverses àrees (no només les lingüístiques), tots els cursos i grups d'alumnes realitzen alguna tasca, hi ha una varietat d'activitats que involucren a tot el centre i moltíssims professors i professores col·laborant. La Setmana Cultural o la Fira del Llibre de segona mà són altres exemples. Eixe és el camí! :)
 |
| Font: @asun56304600 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada