dimecres, 19 d’octubre del 2016

Geografia 3r ESO. Natura i societat: harmonies, crisis i impactes.

Hola alumnes de 3r!

Després d'obrir boca amb el tema introductori de Geo Física, ens passem al plat fort del cur: els temes de Geografia Humana.

Comencem amb els IMPACTES MEDIAMBIENTALS. I... això, què és? Com a introducció fixa't en aquest mapa conceptual introductori. L'he elaborat amb l'eina virtual i gratuita Bubbl.us 


Si vols vore'l més detalladament punxa ací

En aquest tema treballareu per grups cooperatius. La feina es divideix en diverses fases:

FASE 1: Tria de grups i de l'impacte mediambiental escollit.

FASE 2: Recerca d'informació.

FASE 3: Elaboració d'un mapa conceptual com el que acabes de vore i d'un cartell virtual amb l'eina SMORE. A continuació et mostre un exemple.

FASE 4: Conclusions en grup-classe.

Us adjunte alguns recursos i fonts d'informació:

1- Tutorial per a treballar l'eina SMORE (per a fer el cartell amb informació sobre l'impacte) i de BUBBL.US (mapa conceptual)

2- Webs informació:
Ecologistes en acció, presentació general, Blog del professor Toni Pitarch i Power point Natura i Societat: impactes, harmonies i crisis.

A més a més, podeu utilitzar el llibre de text i qualsevol altre document que trobeu necessari.

Per últim, vorem la pel·lícula HOME a classe i resoldre'm les preguntes plantejades al dossier de treball. És un tema apassionant. Espere que vos motive treballar-lo i ho feu amb ganes. Ànims!



dijous, 8 de setembre del 2016

Benvinguts i benvingudes al nou curs 2016/17

Hola a tots i a totes! 

 Si esteu llegint açò és perquè, segurament, heu tingut la (des) gràcia hehehehe de tindre'm com a professor enguany. Per tant el primer de tot és saludar-vos i donar-vos la benvinguda al meu blog. Serà una eina més (ni l'única ni la principal) per a comunicar-nos, treballar l'assignatura i estar en contacte amb els continguts del curs. 

Poc a poc, anireu acostumant-vos a esta manera de treballar. Tingueu paciència i jo també la tindré amb vosaltres. Per ara... res més! Vos anime a tindre una actitud positiva, intentar passar-ho bé aquest curs i aprendre amb les Ciències Socials. 

 Si sou alumnes de 2n ESO, enguany treballarem, sobretot, l'Edat Mitjana. Ves fent boca amb aquesta galeria d'imatges i descarrega't el dossier del 1r trimestre ací:
...

 
Si pel contrari, esteu ja en 3r ESO això vol dir dos coses: a) que de ben segur ja ens coneguem de cursos anteriors i b) que este any ens podem vore en fins a dos assignatures!! 

Si ens trobem a Geografia ací teniu el dossier del 1r Trimestre. Unitats de relleu, climes del món, sectors econòmics... seran alguns dels apartats del temari en els quals ens centrarem. Encara que la reflexió al voltant de la desigual distribució dels recursos, de l'ús que fem de les diverses font d' energia, les causes i conseqüències de la globalització o dels problemes que ens afecten com a habitants del planeta Terra (la contaminació, el canvi climàtic...) també guiaran el nostre recorregut. 
 
I tu...què opines?

 Per últim, si has tingut l'ocurrència de triar l'optativa "Activitat emprenedora i empresarial" (encara que no tingues ni idea de què va o per evitar un altra assignatura) ací tens el teu dossier. Voràs que no és tan difícil ni rar com sembla encara que anem a treballar d'una manera molttttt diferent a la que estàs acostumat/da. Fica de la teua part!
Res més. Gràcies per la teua atenció. Sempre que vulgues pots deixar un comentari a l'entrada o enviar-me un correu amb qualsevol dubte. Ens trobem a classe!!

PS: si no tens un correu electrònic... ja estàs tardant en fer-te'n un. (preferiblement a gmail)


diumenge, 5 de juny del 2016

Resum d'un curs.


Des de ja fa uns anys, els meus cicles vitals estan regulats pels cursos escolars. És a dir, per a mi, l'any comença en setembre i acaba pel juliol. Sempre que acaba el curs m'agrada fer balanç: què ha anat bé i què no tant, en quins grups he estat més a gust, les novetat introduïdes que m'han funcionat, què podria millorar...Enguany aprofitant el #MOOC he decidit descriure alguns dels projectes i activitats fets a classe a través del blog. Evidentment, no està tot: no podré explicar els moments d'alegries, rialles i complicitat però també d'enutjos o bronques, els conflictes que apareixen i tractem de resoldre o com afrontem la quantitat de treball que tenim tant dins com fora de l'aula. He tractat de fer una mostra representativa d'alguns materials elaborats per mi i mostrar els treballs realitzats pels alumnes. Són mèrit exclusivament seu i em sent molt orgullós de tot. També compartisc idees, recursos i exemples per si algú els vol utilitzar.

Encara que ens queda la part final de curs...bon estiu a tots i totes!

2n ESO. Geografia i Història

És una de les matèries en les que em sent més còmode; tant pel temari, que cobreix Edat Mitjana i Moderna (no arribem mai a Geografia, que s'aborda amb més profunditat a 3r) com per l'edat de l'alumnat i el bon feeling que solc tindre amb ells i elles.

Vaig a destacar vàries activitats. En primer lloc, l'excursió Millars, ruta morisca. És una eixida que organitzem al 1r trimestre que ens permet comprovar i aplicar en la pràctica els continguts treballats a la Unitat 1: L'Islam. Duta a terme per Arqivolta. Patrimoni i Societat sol agradar molt a l'alumnat, tant per l'entorn com per la visita als castells o la ruta pel barranc del Nacimiento.
Amb 2n ESO D  a la Fuente de las Donas (Millars)

Els demanem un reportatge periodístic en grups de treball col·laboratiu sobre l'activitat. Han d'incloure la ubicació de Millars i com arribar, fotografies, recull de les explicacions, com s'han distribuït la feina i una valoració. De vegades, també hem organitzat un concurs de les millors fotos. Ací teniu un exemple.

Ruta morisca a Millars. from Vicent Marqués Verdeguer
 A les acaballes del 2n Trimestre solem arribar a la part del temari on treballem la transició entre l'Edat Mitjana i la Moderna. Abans, però, m'agrada tancar l'Edat Mitjana amb un treball, per grups també, on l'alumnat tria un tema lliure relacionat amb qualsevol ítem de l'Edat Mitjana i que, per raons de temps, no ens ha donat temps a profunditzar. Només els demane que siga un tema que els interesse, els motive i que els abellisca investigar. Els temes triats són d'allò més variat: dones en l'Edat Mitjana, les tortures, castells i fortaleses, la ciència medieval, la pirateria, les guerres i els cavallers, les malalties, l'educació, cultura, música... Solem dedicar 4-5 sessions d'Internet per a la recerca d'informació i jo també els proporcione material (revistes, llibres etc.) Enguany, a més, han treballat els mapes mentals per organitzar i mostrar la informació recollida com a requisit per a l'exposició oral final. Els treballs solen ser increïbles. A més, els agrada disfressar-se, fer un poc de teatre... Molt, molt originals i creatius!
Treballant els mapes mentals.

Preparats per a l'exposició oral!

2n ESO. Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans.
Este serà l'últim curs que s'impartirà esta assignatura que ha provocat més d'una ocurrència i polèmica. Més enllà d'açò, crec que és una llàstima que només se li haja dedicat una hora setmanal i que s'elimine definitivament... Destaque una activitat que fem al 2n trimestre. A partir d'un llistat variat de persones que han treballat pels Drets Humans, els i les alumnes busquen informació, preparen material audiovisual (power-point, vídeo, cançons...) i exposen a la resta de la classe el que han apres sobre eixe personatge.
Malala, el cap Seattle o Madres de la Plaza de Mayo. Lluitadors/es pels drets humans.
Ací teniu algun exemple de power-point realitzats pels grups d'enguany i un vídeo sobre la vida de Chico Mendes de fa uns cursos. 

Elie Wiesel. Drets Humans. from Vicent Marqués Verdeguer

 3r ESO. Iniciació a l' activitat emprenedora i empresarial
A principis de setembre ens va caure el "marrón" de preparar esta nova assignatura. Enteneu-me: matèria acabada d'arribar, amb poques referències, optativa per a un alumnat que veu molt lluny això del mercat laboral... No eren les millors perspectives. Però el meu company JV Beltrán i jo ens ficàrem mans a l'obra i crec que ens n'hem eixit: hem dissnyat una assignatura amb molta pràctica, sense llibre de text i amb activitats dinàmiques que han funcionat raonablement bé. Ens han ajudat estos materials de lliure descàrrega per a les primeres nocions teòriques. També vàrem vore la pel·lícula La red social i treballàrem alguns apartats d'esta unitat didàctica.Dos ex-alumnes del centre, Iván Máñez i Dani Martínez, vingueren a fer-los una xerrada i els explicaren la seua experiència com a emprenedors a les empreses Global Asia i Atzucac.

A partir del 2n Trimestre preparàrem l'ABP Com fem un projecte d'empresa? treballant per tasques. Ací teniu una infografia on expliquem els passos que han seguit els grups de treball. 

Encara que els va costar arrancar, la veritat és que han fet un treball sorprenent. Destacaria la campanya de promoció dels seus productes i empreses i com ho publicitaren als seus perfils d'Instagram o Twitter.

A les exposicions finals dels projectes havien de resumir allò treballat i convèncer possibles inversors per a que confiaren en els seus projectes. Jo, si tinguera diners, invertiria en ells... I vosaltres?

Presentación Power Point. Proyecto empresa: CANDY BITES. from Vicent Marqués Verdeguer
 Per últim adjunte també la rúbrica completa per avaluar les diferents activitats del projecte. 

Rúbrica de evaluación Poyecto: Creamos nuestra empresa. from Vicent Marqués Verdeguer
1r ESO. Castellà.
Enguany també he tingut un grup de 1r ESO en l'assignatura de Castellà. Destacaré vàries activitats. La primera, l'auca realitzada per grups de treball sobre la vida de Cervantes emmarcada en el projecte global de tot el centre al voltant de l'aniversari de la mort de l'escriptor. Al blog del projecte podeu vore el resultat
Preparant les auques.
A l'apartat de lírica férem un taller literari on aprengueren algunes tècniques poètiques: ús de figures literàries, haikus, cal·ligrames, poesia visual i poemes lliures. Les publicàrem a la revista digital del Centre, Calidoscopi.

Ràdio Sant Jaume.
Un any més sóc el responsable del taller de ràdio del Centre. Un projecte engrescador, molt motivador tant per a mi com per als nanos i en el qual gaudisc moltíssim treballant amb ells i elles. Enguany hem pogut entrevistar a Disbauxa Teatre, fer un parell de programes de cinema espectaculars, parlar d'una manera molt distesa amb Javier Grande, el nou titular del centre, i obrir la ràdio a qualsevol professor/a que ha volgut utilitzar-la com a recurs educatiu. Una experiència boníssima! 
Llistat de programes de la segona temporada (feu-los una escolteta vinga!)

Aprofite per agrair a Sara, Marta, Paula, Juan, Pau, Nuria, Aroa i Carlos el treball realitzat. Sou unes màquines! I també, com no, a Javier membre de l'AMPA que ens tira una maneta en l'apartat tècnic. 

¡SEGUID EN LA ONDA!
Part de la redacció de la nostra ràdio.
 I...ja està tot. Em deixe moltes coses i ho sé: la Setmana Cultural, l'estada lingüística a Whitstable, les hores de preparació i correcció, la dedicació a la tutoria (alumnes i pares/mares), les reunions de Departament, els claustres i les avaluacions...Però això ja ens un altra història.
Fins el curs que ve!

Amb la meua tutoria: 1r ESO F.

Photocall de la Setmana Cultural amb algunes companyes.

Al castell de Whitstable amb els alumnes de 1r i 2n ESO.

Jugant a futbol 7 a la Setmana Cultural.






dissabte, 30 d’abril del 2016

Disseny del meu ABP: PERIODISTES DE L'EDAT MITJANA.

Encara que m'haguera agradat desenvolupar-lo un poc més (impossible per motius de temps) ací teniu el meu esboç del meu ABP. Espere que vos agrade!


Possible títol del projecte : PERIODISTES DE L'EDAT MITJANA.

Extret de https://pixabay.com/es/





 1.Etapa educativa: 1r Cicle de l'ESO.



2.Perfil de l'alumnat.

Alumnes d' entre 13-14 anys. Gran diversitat de situacions a l'aula: alumnes repetidors, alumnes amb NEE, alumnes d'altes capacitats... Estem parlant de Secundària Obligatòria per tant els interessos, aptituds i centres d'atenció de l'alumnat són molt variats.

A nivell de context sociocultural, ens trobem situats a l'àrea metropolitana de València. És un poble mitjà amb bona comunicació amb altres localitats, té un ampli bagatge històric (jaciments, restes, documentació, museu), cultural, arquitectònic.... Compta amb 22 mil habitants aproximadament i 2 instituts.

El nostre centre està situat a un barri de nivell econòmic mitjà/baix i recull alumnat de la localitat i altres pobles veïns.

És un projecte dirigit a alumnat d’entre 13 i 14 anys aproximadament, en l’estadi de les operacions formals a nivell psicopedagògic. Les característiques bàsiques del desenvolupament dels alumnes, que coincideixen en la pre adolescència i primera adolescència, serien aquestes:

A nivell cognitiu, trobem canvis continus cap a la independència de criteri, tant de pensament com d’acció. A nivell motriu i afectiu, hi ha canvis físics evidents del propi cos, amb una necessitat de reconeixement personal pels altres, recerca de l’eficiència física i de l’atractiu personal. A nivell social, es produeix una integració molt forta amb el grup de companys. Les amistats són molt influents i se sumen a l’intent de deslligar-se de la “protecció” familiar.

És una època que cal aprofitar per completar la socialització amb el foment de la convivència i l’educació de sentiments i emocions. El nostre alumnat de 2n ESO es troba a l’estadi de les operacions formals (11 i 15 anys) caracteritzada per:

-habilitat per a pensar més enllà de la realitat concreta.

-capacitat de manejar, a nivell lògic, enunciats verbals complexos i proposicions.

-capaç d’entendre i apreciar abstraccions simbòliques (causes, conseqüències històriques)

Així, comencen a poder raonar sobre possibilitats, argumentar, reflexionar, formular i comprovar hipòtesis.... Operacions utilitzades a l’àrea de CCSS i fonamentals per “entrenar” i reforçar els nous aprenentatges.

Per tant, l’horitzó educatiu de l’etapa seria afavorir l’ AUTONOMIA personal de l’alumnat, no només en aspectes cognitius o intel·lectuals, sinó també en l’àmbit social i moral.

Extret de https://pixabay.com/es/
 3.Relació amb el currículum.

Objectius

Localitzar en el temps i l’espai períodes i esdeveniments històrics estudiats.

Analitzar el paper social dels homes i de les dones en la història medieval i moderna.

Conèixer la societat, economia i poder a l’Europa Feudal.

Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l’Europa Feudal i la seua evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.

Adquirir i usar el vocabulari  específic de les CCSS.

Interpretar i elaborar eixos cronològics i mapes. Localització de les distintes civilitzacions. Utilitzar-los com a font d’informació.

Identificació dels factors més destacats que intervenen en el procés de canvi.
Diferenciar causes i conseqüències en l'explicació dels fets històrics.
Identificar els components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics, comprensió de la interrelació que es donen entre ells.
 Competències bàsiques.
Competència lingüística: expressió escrita i oral, recerca d'informació...
Competència social i ciutadana: dimensió cultural i econòmica dels fets, presa de decisions en equip, comparació de processos històrics...
Competència digital: creació nous continguts, ús d'aplicacions informàtiques...
Competència aprendre a aprendre: ús estratègies per a resoldre problemes, estratègies de planificació i execució de tasques, supervisió i revisió de la feina pròpia, curiositat i interès...
Competència cultural: herència cultural rebuda, manifestacions culturals de la vida quotidiana, ús de materials i tècniques...

4.Producte final que espere.
Programació d'una televisió o ràdio amb diversitat de gèneres periodístics (telenotícies o butlleti de notícies, debat, reportatges, entrevistes...) situat a l'Edat Mitjana.
Les tasques es dividirien per grups i cadascun dels grups s'encarregaria d'una època o procés històric determinat. Primer haurien de fer una cerca d'informació i aprofundiment del tema (causes, conseqüències) per a després fer un enfocament personal triant allò més destacat. 
Caldria també fer una ambientació adequada (vestuaris, decoració, cultura material...) així com la preparació del programa televisiu o radiofònic (guió, música...) Es gravaria amb vídeo/ràdio i després s'editaria. Podria penjar-se i difondre a plataformes com YOUTUBE o IVOOX.
Possibles temes/ítems:
- Telenotícies: explicant les notícies més importants d'un segle/etapa històrica concret.
- Debat: amb diversos personatges que puguen explicar un fet des del seu punt de vista personal.
- Reportatge: sobre un esdeveniment determinant de l'Edat Mitjana.
- Programa Contra factual: Què haguera passat si...? Possibles canvis en l'evolució històrica si no s'haguera donat una causa o fet determinant o haguera sigut de manera diferent.
- Entrevista: a un o diversos personatges determinants del procés històric triat.
 
Extret de https://pixabay.com/es/

dissabte, 13 de febrer del 2016

La imatge del cavaller a l'Edat Mitjana (I)


El sol ben alt. Un extens terreny que arriba fins més enllà de l'horitzó replet, a banda i banda, de guerrers a cavall amb llances, espases i completes armadures resplendents. Estendards acolorits i penons de múltiples formes solquen el vent. Retronen tambors i sonen, estridents, els anafils i les botzines. Una pluja de fletxes travessa les línies. Tot seguit, el so del galop anuncia la càrrega de la cavalleria pesant mentre la infanteria espera, ferma però atemoridament, el fatal desenllaç tot escoltant com tremola el terra al pas furiós dels cavalls. El combat ha començat... 

 


Cartell promocional del Tirant.
Les nostres imatges mentals quan recreem aquesta època ens remeten a castells emmerletats, grans batalles, delicades princeses i, com no, al cavaller com a guerrer amb un codi de conducta propi i uns valors basats en la fidelitat, el coratge, la vàlua personal, la justícia, la fe o la generositat. Estos referents beuen de la imatge que es començà a gestar en aquestos temps, bàsicament, a partir dels relats heroics de les cançons de gesta (Chanson du Roland, Cantar del mio Cid, Beowulf, la Cançó dels Nibelungs etc.), del cicle artúric recollit a Matèria de Bretanya, de la poesia trobadoresca, de les cròniques reials (el Llibre dels Fets de Jaume I, la Crònica de Ramon Muntaner o la Crónica de Alfonso X) i, sobretot, de les novel·les de cavalleries (Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, Amadís de Gaula o el Quixot). També influïx la revalorització que de l'Edat Mitjana van fer els escriptors romàntics del XIX (les novel·les Ivanhoe o Rob Roy de Walter Scott, per exemple) o, més recentment, el paper del cinema a l'hora d'estereotipar ridículament alguns clixés medievals amb pel·lícules de nul valor històric: Braveheart, Destino de caballero o Drangonheart serien alguns dels exemples més flagrants. 
Burg Hohenzollern, castell alemany començat a construir al segle XI.
 Però més enllà d'idees prestades, per entendre correctament l'Edat Mitjana cal emmarcar correctament el context europeu alt medieval derivat de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC i de l'enfonsament de les seues estructures socials, polítiques i econòmiques, situació que ja s'arrossegava des de la crisi del segle III. Aquesta nova situació es caracteritza per la disgregació del poder polític central, l'aparició de múltiples poders regionals semi independents, el fenomen dels incastellamento, l’enfortiment de l’autoritat privada, la ruralització de la societat i l'economia a més d'una inseguretat general causada per les anomenades segones invasions, protagonitzades pels magiars, víkings i musulmans, entre el segle VIII i X.
La Taula Rodona de Camelot, "invenció" del poeta normand Wace al segle XII.
És en aquestes circumstàncies quan sorgix una aristocràcia forta, armada, capaç de defendre el seu territori de manera autònoma, unida pels llaços personals feudo-vassallàtics i de sang i que comença a retallar el poder central d'unes monarquies molt febles, incapaces d’imposar-se davant estos nobles que uniran al poder econòmic (del feu) el del comandament (ban) i, en alguns casos, el jurisdiccional. Amb l’últim intent fallit dels carolingis, amb la figura de Carlemany al segle IX, de restablir un poder central fort s'estendrà un nou sistema que coneguem, a nivell general, com feudalisme.

A l'àmbit militar, la participació en les guerres d'aquesta noblesa a cavall, fortament armada i protegida, va exercir un paper destacat essent un factor fonamental a l'hora d'inclinar la balança cap a la victòria o la derrota. Per exemple, cal esmentar la derrota musulmana a Poitiers (722), on la cavalleria pesant franca de Carles Martell va detindre l'exèrcit islàmic format per una mòbil cavalleria lleugera (el cavall àrab era més menut i ràpid), frenant l'expansió de l'Islam cap a Europa o l'èxit de la conquesta d'Anglaterra a mans dels normands de Guillem el Conqueridor front els saxons, bellament narrada al Tapís de Bayeux que commemora la batalla de Hastings el 1066. Però els cavallers també van patir estrepitoses derrotes, com la de Mazinkert (1071) o Crécy (1346), on les cavalleries pesants, bizantina i francesa, foren massacrades per la cavalleria lleugera turca o per la potència dels arcs anglesos, respectivament, demostrant els seus punts febles al camp de batalla. De fet, Crécy, un dels molts episodis bèl·lics de la Guerra dels Cent Anys, marca per a molts historiadors l'inici del final d'aquesta edat daurada de la cavalleria.
Tapís de Bayeux.



 

divendres, 5 de febrer del 2016

Aprenentatge Basat en Projectes: reptes, oportunitats, amenaces.

Encara que de plena actualitat hui en dia, és ben cert que maneres diferents de treballar i afrontar les tasques educatives hi ha hagut des de sempre (Montessori, Freire, model Sudbury...). I també és veritat que l'ensenyament tradicional sempre ha prevalgut o, almenys, ha tingut una major presència a les nostres aules. Ja sabem: explicació, exercicis, prova escrita.

Però ens centrarem en la proposta de #innovaSJ i parlarem de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL/ABP). Bàsicament, el podem definir com un mètode docent on l'alumnat esdevé el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. Consisteix en la realització d'un projecte de certa envergadura i duració, normalment en grup, al voltant del qual giren una sèrie de tasques educatives que finalitzen amb un producte final. Açò implica una sèrie de canvis, moltes vegades d'arrel, que qüestionen la majoria de procediments, tècniques, sistemes d'avaluació, actituds, organització i gestió d'aula que continuen ben presents hui en dia. 

font: https://pixabay.com/en/
De tots eixos canvis, destacaria el nou rol del docent (d'expert o autoritat formal passa a mediador o guia d'aprenentatge), ja no és ell qui transmet la informació sinó que l'alumnat interacciona amb ell/a, hi ha un disseny molt més obert i participatiu de l'assignatura front la tria exclusiva del professor/a, passem d'un sistema essencialment individualista a una proposta de treball en grup (col·laboratiu, participatiu o de repartició de tasques), oblidem l'aprenentatge de curta duració, memorístic i repetitiu per buscar un de competencial, hi ha una major possibilitat d'aplicació de diversos sistemes d'avaluació, aconseguim una col·laboració entre matèries i sabers front els compartiments estants actuals...

Sona bé, veritat? La música ens agrada. Però, hi ha possibilitats reals d'aplicar-ho? Estem suficientment formats i formades? La transmissió directa de coneixements és tan roïna si fins ara "ha funcionat"? Està l'alumnat preparat per a estos canvis? Preguntes difícils i respostes complicades. 

En la meua opinió, cal donar passos. Cal aprendre, cal formar-se de manera contínua sense deixar-nos emportar per les modes del moment ni per "gurús" educatius sent també crítics amb les noves propostes. Potser no tot ens serveix, o no podem aplicar-ho tot de cop i volta. Però, sobretot, cal ATREVIR-SE, PROVAR, EQUIVOCAR-NOS.

Per últim, dir que sense ser cap expert, ni molt menys, sí que he dut a terme algun tipus de projectes en les meus assignatures. Fique alguns exemples com he treballat jo fins ara, de manera més o menys semblant, la metodologia proposada en l' ABP. En primer lloc, és el projecte de creació d'una empresa que estem fent per al 2n trimestre de l'assignatura "Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial" de 3r d' ESO. El projecte l'hem realitzat conjuntament J.V. Beltrán i jo, ja que tenim un grup cadascun de l'assignatura.

Per no avorrir al personal, adjunte només alguns dels treballs que han fet durant uns quants cursos alumnes de 2n d' ESO per a l'assignatura "Educació per a la Ciutadania" en el bloc de continguts referent als Drets Humans. En aquest apartat, han fet veritables obres d'art i exposicions de projectes increïbles (vídeos de la vida d'un personatge on recreen ells mateixa els moments mes destacats, presentacions en Movie Maker etc) Una passada!




Malcolm X from Vic Mar

 El projecte Cervantes que estem duent a terme enguany en Secundària també és un molt bon exemple de com treballar la metodologia ABP ja que inclou diverses àrees (no només les lingüístiques), tots els cursos i grups d'alumnes realitzen alguna tasca, hi ha una varietat d'activitats que involucren a tot el centre i moltíssims professors i professores col·laborant. La Setmana Cultural o la Fira del Llibre de segona mà són altres exemples. Eixe és el camí! :) 

Font: @asun56304600