Recentment, el meu amic i ex-company en la facultat d'Història i Geografia, Isra Pedrós, em convidà a participar en el seu blog de cinema. La idea és molt senzilla: triar 7 pel·lícules amb un determinat fil conductor, comentar-les breument i explicar els motius d'eixa tria.
Este va ser el meu llistat. Espere altres comentaris i aportacions. Hi ha moltes i segur que me'n deixe un fum però ací està part de la gràcia: triar i seleccionar. Salut i cinema!
Prehistòria:
El clan
del oso cavernario (1980). La vaig vore de menut i em va fascinar.
Entre tanta ampliació del nostre arbre evolutiu, homo
antecessor i ADN mitocondrial
, perquè no un híbrid Sapiens- Neandertal? En cas de dubte,
consultar a Elena Grau. I després, està Daryl Hannah clar...
Edat Antiga:
La vida
de Brian (1979). Divertidíssima comèdia que parodia simpàticament
l' època de Jesús de Natzaret a través d'uns personatges
paral·lels. Grans gags dels Monty Python. Heu de vore-la,
disidentes!
Edat
Mitjana:
El
reino de los cielos (2005). Té de tot un poc: espases, batalles,
cavalls, una història d'amor i una fantàstica ambientació
històrica de les Croades europees a Terra Santa. El missatge també
és prou positiu i no és una història de bons i roïns. Als nanos
de 2n d' ESO els encanta.
El nombre
de la rosa (1986). Si la novel·la d' Umberto Eco és monumental, la
peli-cula no té res a envejar-li. Una investigació frenètica al
voltant de llibres secrets en un monestir benedictí del nord italià
al segle XIV. Amb la Inquisició al darrere, Sean Connery borda el
paper de Fray Guillermo de Baskerville. L' atmosfera asfixiant de
persecució i la diversitat d'actituds vitals de la resta de monjos
estan molt aconseguits.
Edat Contemporània:
Senderos
de gloria (1957). Tota la bogeria de la carnisseria de la I Guerra
Mundial, la unió sagrada i el militarisme de l'època
explicats en menys de 90 minuts. Fantàstica pel·lícula
antibel·licista. Tàndem Stanley Kubrick-Kirk Douglas. Què més
voleu?
Tierra y
libertad (1995). La Guerra Civil vista pels ulls d'un brigadista
anglès. La lluita contra el feixisme i per la revolució social
s'entremescla amb les dissensions republicanes entre comunistes i
llibertaris/trotskistes, la guerra dins la guerra. Les cançons
de trinxera, les escenes de les milícies populars al front d' Aragó
i el debat col·lectivitzacions sí o no, entre els aspectes més
destacables.
Ser o no ser (1942) i
El gran dictador (1940). No puc triar. Impossible. No m'ho demaneu.
Dues paròdies del nazisme com a sistema dictatorial, feixista,
irracional i immund. La rialla com a teràpia davant d'un dels
fenòmens més detestables en la història de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada